Cap a finals d’abril em va sorprendre aquesta notícia al telenotíces de Tv3. El departament d’educació per el pròxim curs posarà en marxa un pla pilot perquè un centenar de instituts incorporin les tecnologies digitals. Es tracta de canviar els feixucs llibres de text per un ordinador portàtil i per pissarres digitals. Els instituts que s’acullin a aquesta prova pilot també hauran de "disposar" de la infraestructura necessària i comprometre's a destinar una part del pressupost que reben de la Generalitat per adquirir l'equipament necessari.Adquirir un portàtil els hi costarà als pares uns 200 euros i el portàtil tindrà uns dos anys de duració. Hem de tenir en compte que aquest és el preu que paguen ara els pares pels llibres de dos cursos. Cada alumna disposarà del seu ordinador però no se’l podrà emportar a casa.
Aquest tema em sembla d’allò més interessant, i a més em vaig fixar amb la notícia perquè aquest és un tema que he discutit bastant amb els companys de carrera i és un tema que també hem tractat bastant a l' assignatura de tecnologia educativa. Considero que la substitució dels llibres de text per ordinadors tard o d’hora ha d’arribar. Per mi el llibre de text és una tecnologia incòmoda i obsoleta. Gairebé en totes les cases ja hi ha ordinador. Els nens des de ben petits ja utilitzen l’ordinador del pare o dels germans més grans. Els videojocs i la xarxa han modificat la percepció de la realitat en la que viuen els nens avui dia. El seu món està dominat per la immediatesa i per la consecució d’imatges. Els joves estan acostumats a arxivar milers d’imatges i a llegir a través del hipertext. Per això el llibre de text pot ser vist com un sistema arcaic i poc motivador. La nostra societat avança condicionada pel mitjans tecnològics. Moltes són les veus que asseguren que ens oblidem dels valors ètics per culpa de l’enlluernament i de la individualització que està generant aquesta revolució tecnològica en la nostra societat. Però baix el meu punt de vista, la ètica s’ha d’interessar per aquestes noves situacions i sobretot ha de ser capaç de poder-ne adaptar el discurs. Per això hem d’obrir les portes a una educació com a canvi permanent, com a procés continuat de innovació, tal com demanda una societat tecnològica assentada en els mateixos processos de canvi i que sol•licita que l’escola tingui la mateixa capacitat de formar per aquest canvi.
L’educació no ha de veure la tecnologia com una finalitat, si no com un mitjà que ens ajudi a construir coneixement. La informació està en la xarxa, i els docents del futur hauran d’ensenyar com seleccionar aquesta informació, i com fer-la útil per el nostra dia a dia. Webquests, blogs, pàgines d’interès, fòrums, treballs a distància videoconferències, tutoratges, PowerPoints , programes de formació interactius, campus virtuals, mitjans audiovisuals, etc, formen i formaran part del nostre aprenentatge.
La tecnologia ha de ser un pont entre teoria i pràctica educativa. La pedagogia no pot negar la realitat, si no que se n’ha d’adaptar i treballar per millorar-la. Ja està clar que escriure manualment i llegir llibres no s’ha de perdre. Són valors que hem de conservar, perquè en definitiva, la cultura i la comunicació no és pot reduir solament al món digital.
Aquest tema em sembla d’allò més interessant, i a més em vaig fixar amb la notícia perquè aquest és un tema que he discutit bastant amb els companys de carrera i és un tema que també hem tractat bastant a l' assignatura de tecnologia educativa. Considero que la substitució dels llibres de text per ordinadors tard o d’hora ha d’arribar. Per mi el llibre de text és una tecnologia incòmoda i obsoleta. Gairebé en totes les cases ja hi ha ordinador. Els nens des de ben petits ja utilitzen l’ordinador del pare o dels germans més grans. Els videojocs i la xarxa han modificat la percepció de la realitat en la que viuen els nens avui dia. El seu món està dominat per la immediatesa i per la consecució d’imatges. Els joves estan acostumats a arxivar milers d’imatges i a llegir a través del hipertext. Per això el llibre de text pot ser vist com un sistema arcaic i poc motivador. La nostra societat avança condicionada pel mitjans tecnològics. Moltes són les veus que asseguren que ens oblidem dels valors ètics per culpa de l’enlluernament i de la individualització que està generant aquesta revolució tecnològica en la nostra societat. Però baix el meu punt de vista, la ètica s’ha d’interessar per aquestes noves situacions i sobretot ha de ser capaç de poder-ne adaptar el discurs. Per això hem d’obrir les portes a una educació com a canvi permanent, com a procés continuat de innovació, tal com demanda una societat tecnològica assentada en els mateixos processos de canvi i que sol•licita que l’escola tingui la mateixa capacitat de formar per aquest canvi.
L’educació no ha de veure la tecnologia com una finalitat, si no com un mitjà que ens ajudi a construir coneixement. La informació està en la xarxa, i els docents del futur hauran d’ensenyar com seleccionar aquesta informació, i com fer-la útil per el nostra dia a dia. Webquests, blogs, pàgines d’interès, fòrums, treballs a distància videoconferències, tutoratges, PowerPoints , programes de formació interactius, campus virtuals, mitjans audiovisuals, etc, formen i formaran part del nostre aprenentatge.
La tecnologia ha de ser un pont entre teoria i pràctica educativa. La pedagogia no pot negar la realitat, si no que se n’ha d’adaptar i treballar per millorar-la. Ja està clar que escriure manualment i llegir llibres no s’ha de perdre. Són valors que hem de conservar, perquè en definitiva, la cultura i la comunicació no és pot reduir solament al món digital.
