El passat 4 de març vaig assistir a una conferència inclosa en el marc del programa Barcelona, Aula de Ciutadania, organitzat conjuntament per l'Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB) i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona (ICE-UB). La conferència, Bioètica per al segle XXI, va anar a càrrec de Maria Casado González, directora de l’observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
La professora Casado va fer una exposició de gairebé una hora, a més dels trets i preguntes que aquesta va contestar als assistents que allà es varen congregar.
Com bé va dir la professora, la composició bioètica, no significa res més que, ètica de la vida. En el nostre temps han proliferat les discussions respecte aquests temes. L’avenç en el camp de la medicina, la biotecnologia, la genètica, han propiciat molts debats respecte al tema de la bioètica. Per aquest motiu la professora Casado creu, que la Universitat a més d’investigar i formar a professionals també ha de transmetre coneixement. La universitat s’ha de comprometre amb la societat, s’ha d’informar als ciutadans i se’ls ha de fer participar.
Gran part de la nostra societat ha estat educada en certeses inamovibles. Però ara, amb paraules de la conferenciant, estem en la post-il•lustració o millor dit en la postmodernitat, distintes respostes tenen validesa. La veritat no és alguna cosa inamovible. Tant la societat com la tecnologia canvien constantment. Avui conèixer és reconèixer la complexitat de les coses, per la qual cosa com més gran és el coneixement de la complexitat, més alt és el nivell de desordre i incertesa. Hi ha multiplicitat d’opinions, així que posar-se d’acord és molt complex pel fet de que vivim en una societat d’allò més plural. Cada persona té uns projectes vitals distints. Per tot això la professora creu fermament que el discurs sobre la bioètica ens ha portat cap a una democratització del debat. Per això la professora també pensa que ens hem d’atrevir a dir la nostra. Tots hauríem d’entrar en el debat i exposar les nostres inquietuds i conviccions. Però la conferenciant també ens adverteix de que és important tenir una actitud flexible, ja que el binomi de SI o No, resulta un plantejament equivocat, ja que les coses ja no són totalment blanques o negres. Hem de interpretar les coses tenint en compte els matisos que es mouen en els “grisos”. Per exemple, amb temes com la maternitat de lloguer o l’eutanàsia sempre es busca un estar a favor o en contra.
També, davant aquests temes ens hem de qüestionar, quin és el paper dels mitjans de comunicació com a principal educador, ja que aquests condicionen el criteri dels espectadors o ciutadans.
A vegades es sent la veu de persones que diuen, que tot això es prohibeixi, per si de cas. “ Hi ha por, no saben que passarà!!! Però s’ha de limitar la investigació? Per què? S’ha de respectar la naturalesa, o s’ha de poder intervenir en ella? Què s’ha de fer?
Els canvis culturals són una cosa molt lenta i sempre van bastant per darrera dels canvis tecnològics i científics, ja que les coses per jutjar-les primer s’han d’entendre. Per això la professora Casado creu que el Dret ha de ser una eina que ens ajudi en les resolucions d’aquests conflictes. Per tant, diem que la Bioètica ha de procurar ser un concepte format des de una mirada interdisciplinar, ja que afecte a moltes disciplines.
En tot això, la conferenciant ens recorda que a l’Estat espanyol hem de tenir en compte dues etapes: durant la transició política es va tendir a normativitzar tots els problemes biotecnològics, ja que es va veure l’avenç de la tecnologia com un símptoma de modernitat. Exemples; Llei de trasplantaments, tots passem a ser donants, Llei de reproducció assistida. (Modernitat = prociència). Però també és cert que hi ha d’haver-hi una constant revisió de criteris d’actuació i una revisió de les regulacions. Totes les legislacions són objecte de ser revisades. A més també s’ha de tenir en compte la qüestió dels valors. Tot el tema de l’avortament ha estat sempre molt polèmic des de que fos aprovat cap al 85 com a fruit de la transició. La llei es conserva talment. Ni el PP, ni el PSOE, s’han atrevit a canviar ni tocar aquesta llei.
Ara tota aquesta polèmica es veu revifada davant la intenció per part del govern central de modificar la obsoleta llei. Passam d’una llei d’avortament basada amb la llei d’indicacions: malformació del fetus, violació, perill per la mare, al debat per una reforma cap a una
llei de plaços. Una llei que permetria a una dona poder avortar fins a les 14 setmanes sense haver d’exposar cap motiu al respecte. Però pel que s’ha pogut veure de moment aquesta
llei no contenta a ningú. Per uns atenta contra la dignitat humana, per d’altres és insuficient i deixarà a més de 9.000 dones sense l’oportunitat d’avortar legalment.
També es va parlar de la importància de l’educació sexual en les escoles i els instituts per evitar embarassos prematurs o adolescents. Falten temes sobre la sexualitat en els currículums d’avui dia. Es va parlar de la possibilitat d’utilitzar píldores anticonceptives en l’adolescència sent encara menors d’edat. Perquè en tot cas, va afirmar la professora Casado, el menor és titular dels seus drets. Hem d’aprendre sobre les conseqüències dels nostres actes. “Llibertat d’acció”.
D’entre el públic s’aixecà una mà, i es preguntà a la professora. Com s’ha d’ensenyar a decidir? A la que la professora contestà, també s’ha aprendre per assaig-error, no sempre ens hem de posar amb mans d’un mentor. Un s'ha d’atrevir a dir la seva, a buscar i revisar la solució
Durant la conferència sobre la bioètica al segle XXI és varen tocar molts de temes. En la part final varen intervenir docents mitjançant preguntes o dubtes que van dirigir a la conferenciant i que aquesta va contestar amable i correctament. Un mestre o docent va argumentar que pensava que hi havia d’haver una canvi en el paper del mestre. Aquest mateix va preguntar a veure quins eren els valors que s’havien d’inculcar? S’hi havia d’inculcar els seus, o quins? La Maria Casado va contestar, que hem de passar dels valors i hem de potenciar la creació de diàlegs, on cada un pugui dir la seva i argumentar en favor de les conviccions de cada un, per tal d’arribar com s’ha dit abans, a una democratització dels debats. El diàleg com a ètica mínima de la societat.
Una mestra també va explicar una anècdota amb uns pares “Testigos de Jehová”. El cas, és que va explicar que uns pares havien advertit que si el seu fill tenia una accident greu durant una sortida amb l’escola, per favor que no se li fes cap transfusió de sang. La mestra va preguntar que s’hauria de fer en aquests casos, si respectar la voluntat dels pares o salvar la vida del menor fent una transfusió sense el consentiment patern. La professora Casado va explicar que cap pare és propietari del seu fill, per tant els menors no pertanyen totalment als pares, si no a la societat. S’han de mantenir vius els nens fins que aquests tinguin edat per decidir per ells mateixos, ja que el menor té dret per si mateix.
La veritat és que vaig quedar molt impressionat per la professora de dret María Casado i per la gran controvèrsia que mou tot el tema de la bioètica en la nostra societat actual. El diàleg ha de ser la eina principal per resoldre les principals qüestions de la dignitat humana.
