Au idò!

L’última entrada a aquest bloc. La veritat és que el vaig començar de mala gana el blog. També he de dir que el blog va ser un dels motius pels quals vaig abandonar l’assignatura l’any passat. Això d’anar escrivint en clau pedagògica temes tractats a classe o notícies rellevants m’estressava un poc. Suposo que encara que porti dos anys en aquesta facultat, em segueixo considerant un ignorant per parlar sobre temes d’educació. Bé, o no, perquè vist lo vist avui en dia tothom es permet l’honor de parlar sobre aquesta paraula o concepte que constantment amb martellaja el cap, però de la qual encara no n’he aconseguit una definició exacta. Què és l’educació? Què és educar? No m’atreveixo a contestar-ho. Potser l’Enric s’enfadi, potser pensi, aquest mallorquí pesat en tres mesos de Teoria i encara no sap contestar aquestes preguntes. Però per mi, aquestes preguntes són tan males de respondre com, què és la vida?
Al vídeo sobre la crisis de l’educació, del programa “Redes” que ens ha posat el mestre, aii no que ara, o a partir d’ara s’ha de dir guia, o orientador, o facilitador d’experiències, bé això, l’Enric millor, hi surt una frase que m’agradat molt, que diu: "les preguntes que puguem fer són més valuoses que les respostes que puguem donar". Aquí ha estat quan me n'he adonat del que he aprés durant aquests tres mesos en aquesta assignatura. He aprés a fer-me preguntes, a qüestionar-me el que deia el professor, el que deien els meus companys, el que deien les pàgines oficials sobre el pla de Bolonya, el que deien els antiBolonya. He aprés a buscar respostes, ja sigui preguntant a l’Enric, com buscant a la xarxa, a la biblioteca, al bar, al carrer, al meu propi subconscient.
Aprendre hauria de ser alguna cosa divertida, i jo m’ho he passat molt bé en la classe de Teoria. Això em dóna un altra motiu per pensar que alguna cosa hauré aprés en aquesta assignatura.
Abans de fer aquesta última entrada m’he empassat els 7 vídeos del Punset sobre la crisis de l’educació que hi ha penjats al You tube, i ara només em venen frases del documental. Una altra: “hem de substituir el processos d’ensenyament per processos d’aprenentatge”. Suposo, que la intenció de l’Enric respecte el fer-nos treballar durant gran part de l’assignatura el tema de la incorporació de L’EEES, mitjançant la metodologia dels grups creuats i l’assimilació del rol d’experts respecte d’un tema concret, volia emular aquest canvi de procés. Mitjançant aquesta metodologia hem aprés a ser autònoms, a analitzar, estudiar i exposar els coneixements adquirits per nosaltres mateixos. Treballar en grup sempre és una experiència enriquidora i gratificant. Del que més he aprés en aquesta assignatura, cal dir-ho, ha estat, del treballar amb els meus companys, riure, xerrar, compartir, arribar a acords, tornar a riure, coordinar-me amb ells, estimar-los. Aquí ha estat quan més he aprés. Bé, també ho diré, de l’actitud i de les ganes de l’Enric vers l’assignatura i vers nosaltres. Aquí ve la part “Pelotero”. En el primer moment que un entra a la classe de Teoria, s’asseu, després mira aquell estrany professor, sembla graciós, però bé ja veurem. Després el tipus obri la boca i comença amb el seu “Show”, aquí dius, aquestes classes no seran com les altres. De sobte et trobes davant una espècie de House a la catalana que es mou de part a part de la classe disparant una pregunta darrera l’altra. Bé, molt bé, almenys et desperta i comença a fer-te pensar, tu ràpidament reacciones, no fos cosa em pregunti a mi, penses. Es pot dir que t’indueix a la reflexió, a que treguis les teves pròpies conclusions, a que observis la realitat, te la facis teva i tot seguit en facis la teva lectura pedagògica, perquè com bé diu ell, gairebé de tot el que passa en la nostra societat en podem fer una lectura pedagògica. Mira d’això també diria que n’he aprés, de fer lectures pedagògiques. Encara que he dir que els meus amics comencen a estar tips de les punyeteres lectures pedagògiques. Escolta tu, cada un amb el seu tema. Res, que queda molt per pensar, per fer i per canviar. Així que, pedagogia per tots, per mi el primer.