Especulació Vs Observació

Què és, o que ha de ser la teoria de l’educació?
Arran d’un treball de l’assignatura de Història de l’educació contemporània,vaig descobrir que hi ha com a dues formes de concebre la teoria de l’educació, i en el cas, la pedagogia. Per una banda tenim una pedagogia més d’arrel filosòfica, en especial la derivada del neokantisme que descansa en aspectes axiològics, teleològics i morals de l’educació. L’aposta per aquesta concepció de la pedagogia prové de la concepció pedagògica humanista, vinculada també a les ciències de l’esperit originades pel pensament de Dithley, que va donar una bastida filosòfica i històrica a la ciència pedagògica.
Per una altra costat vaig comprovar que hi ha tot un seguit d’autors que es posicionen en contra d’aquesta concepció pedagògica d’arrel filosòfica i la critiquen. Aquests pensen que ha estat un humanisme mal entès, el que ha propiciat una marginació de la ciència en la construcció de la teoria educativa, ja que mai s’ha tingut en compte que el coneixement pedagògic s’ha anat construint, en part, gràcies als dèbits i les influències que els desenvolupaments de la biologia, o la física, li han propiciat. Per això aquests critiquen que gran part de la bibliografia educativa es fonamenti en postulats i doctrines filosòfiques d’índole molt diversa, i que perjudicialment aquest fet ha propiciat que s’evités mostrar el paper que la ciència ha tingut en la construcció del coneixement pedagògic. Aquí, pren importància la figura de Dewey, a qui consideren el major inspirador dels processos educatius al llarg de segle XX. Per aquest, l’aula de classe havia de transformar-se en un laboratori escolar en què el mestre o la mestra investigaria dia a dia i en què els infants, al seu torn, havien d’aprendre investigant. Tot això havia de ser avalat per el mètode científic, o sigui, el mètode experimental que hauria d’aplicar-se contínuament per a analitzar així els resultats educatius, a fi d’aconseguir una teoria veritablement científica. Per tant d’aquest plantejament en podem extreure que un teoria només té sentit si esdevé com allò orientat cap a la pràctica educativa.

VAMOSSS RAFA!!

Vull començar aquest bloc donant-me ànims a mi mateix. Ho faig perquè serà la segona vegada que començo l’assignatura de Teroria de l’educació i esper que no sigui la segona vegada que l’abandono. Tot això del bloc i d’escriure sobre educació em desconcerta bastant, ja que sóc bastant patètic pel que fa a la tecnologia i a pesar de fer segon de pedagogia em considero un ignorant per parlar sobre temes d’educació.
Em vull donar ànims per superar la meva por a escriure, i més encara a que ho puguin llegir els meus companys. Però bé, si ho penso en calma, tot això de les pors és una excusa ridícula i infantil. Així que, ha arribat l’hora de tirar endavant aquesta tasca i aquesta assignatura.


Promoció o subvenció?

Suposo que tothom ha pensat amb en Rafel Nadal quan ha llegit això de “vamos Rafa”, si aquest gran tenista nascut a Mallorca. Bueno, doncs en Rafalet que és un gran tenista i una gran persona, ara resulta que també promociona les nostres estimades illes. Però no us penseu que ho fa de forma gratuïta, de gratis, ja ningú fe res per no res, i em sembla totalment respectable. La imatge d’en Rafel Nadal té un preu, per tant alguna cosa li hem de donar a s’al·lot. Resulta que la campanya ens ha costat als de les illes, ni més ni menys que 6.000.000 de euros, molt bé, però penso que les illes s’haurien de promocionar per elles mateixes, a través dels seus paisatges i a través de la seva cultura. Bé en tot això volia arribar a, que l’altra dia parlant amb un company que treballa al institut del meu poble, em comentava que a la sala d’ordinadors del institut hi tenen ordinadors de l’any 2000, molt lents i que n’hi ha tan pocs que s’ha de compartir un ordinador per cada tres alumnes. Pel que fa al tema de pissarres digitals, diria que són ben pocs els centres que disposen d’elles, i ja no parlem de projectors, ni de cap altra tipus de recurs tecnològic, l’escassetat impera en tots els centres. A més a molts de pobles de les illes els nens han de fer classes dins mòduls prefabricats a l’espera de tenir acabats els nous centres.

Per aconseguir una educació de qualitat fa falta tenir una bona inversió que garanteixi una millora amb recursos per els centres de les nostres illes. Penso que aquests 6 milions no hagués estat malament haver-los destinat a millorar i potenciar unes infraestructures adequades amb recursos informàtics i materials didàctics. Una de les principals queixes dels docents de les nostres illes i de tot l’estat, és precisament la falta de recursos i d’inversió en educació. Un programa de qualitat serà aquell que conti amb els recursos necessaris i sobretot que els utilitzi de manera eficient. Una causa important quant als resultats que es poden obtenir per a millorar la qualitat educativa es recolza en la possibilitat de comptar amb subvencions suficients per a proporcionar als joves les eines necessàries perquè aquests assimilin els coneixements impartits en l'aula.
En Rafalet segur que triomfarà, però els nostres alumnes....., faran el que podran i seguiran animant, “vamoss Rafa!!