Què és, o que ha de ser la teoria de l’educació?
Arran d’un treball de l’assignatura de Història de l’educació contemporània,vaig descobrir que hi ha com a dues formes de concebre la teoria de l’educació, i en el cas, la pedagogia. Per una banda tenim una pedagogia més d’arrel filosòfica, en especial la derivada del neokantisme que descansa en aspectes axiològics, teleològics i morals de l’educació. L’aposta per aquesta concepció de la pedagogia prové de la concepció pedagògica humanista, vinculada també a les ciències de l’esperit originades pel pensament de Dithley, que va donar una bastida filosòfica i històrica a la ciència pedagògica.
Per una altra costat vaig comprovar que hi ha tot un seguit d’autors que es posicionen en contra d’aquesta concepció pedagògica d’arrel filosòfica i la critiquen. Aquests pensen que ha estat un humanisme mal entès, el que ha propiciat una marginació de la ciència en la construcció de la teoria educativa, ja que mai s’ha tingut en compte que el coneixement pedagògic s’ha anat construint, en part, gràcies als dèbits i les influències que els desenvolupaments de la biologia, o la física, li han propiciat. Per això aquests critiquen que gran part de la bibliografia educativa es fonamenti en postulats i doctrines filosòfiques d’índole molt diversa, i que perjudicialment aquest fet ha propiciat que s’evités mostrar el paper que la ciència ha tingut en la construcció del coneixement pedagògic. Aquí, pren importància la figura de Dewey, a qui consideren el major inspirador dels processos educatius al llarg de segle XX. Per aquest, l’aula de classe havia de transformar-se en un laboratori escolar en què el mestre o la mestra investigaria dia a dia i en què els infants, al seu torn, havien d’aprendre investigant. Tot això havia de ser avalat per el mètode científic, o sigui, el mètode experimental que hauria d’aplicar-se contínuament per a analitzar així els resultats educatius, a fi d’aconseguir una teoria veritablement científica. Per tant d’aquest plantejament en podem extreure que un teoria només té sentit si esdevé com allò orientat cap a la pràctica educativa.
Arran d’un treball de l’assignatura de Història de l’educació contemporània,vaig descobrir que hi ha com a dues formes de concebre la teoria de l’educació, i en el cas, la pedagogia. Per una banda tenim una pedagogia més d’arrel filosòfica, en especial la derivada del neokantisme que descansa en aspectes axiològics, teleològics i morals de l’educació. L’aposta per aquesta concepció de la pedagogia prové de la concepció pedagògica humanista, vinculada també a les ciències de l’esperit originades pel pensament de Dithley, que va donar una bastida filosòfica i històrica a la ciència pedagògica.
Per una altra costat vaig comprovar que hi ha tot un seguit d’autors que es posicionen en contra d’aquesta concepció pedagògica d’arrel filosòfica i la critiquen. Aquests pensen que ha estat un humanisme mal entès, el que ha propiciat una marginació de la ciència en la construcció de la teoria educativa, ja que mai s’ha tingut en compte que el coneixement pedagògic s’ha anat construint, en part, gràcies als dèbits i les influències que els desenvolupaments de la biologia, o la física, li han propiciat. Per això aquests critiquen que gran part de la bibliografia educativa es fonamenti en postulats i doctrines filosòfiques d’índole molt diversa, i que perjudicialment aquest fet ha propiciat que s’evités mostrar el paper que la ciència ha tingut en la construcció del coneixement pedagògic. Aquí, pren importància la figura de Dewey, a qui consideren el major inspirador dels processos educatius al llarg de segle XX. Per aquest, l’aula de classe havia de transformar-se en un laboratori escolar en què el mestre o la mestra investigaria dia a dia i en què els infants, al seu torn, havien d’aprendre investigant. Tot això havia de ser avalat per el mètode científic, o sigui, el mètode experimental que hauria d’aplicar-se contínuament per a analitzar així els resultats educatius, a fi d’aconseguir una teoria veritablement científica. Per tant d’aquest plantejament en podem extreure que un teoria només té sentit si esdevé com allò orientat cap a la pràctica educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada