Reflexa al cinema de l'autoritarisme i les relacions de poder a l'escola

El passat dijous l’Enric ens va recomanar anar a veure l’obra de teatre Ricard II. Aquesta obra de William Shakespeare reflexa el destronament del Rei Ricard i la lluita per la consolidació d’un tron com a símbol de poder. Segons l’Enric, el poder i l’autoritarisme que es reflexa en l’obra els hem de reflexionar amb clau pedagògica. D’aquí surten també les recomanacions de dues pel·lícules en les que com a tema central hi ha les relacions de poder i autoritarisme entre professors i alumnes en els centres escolars. Aquestes pel·lícules són “La Clase” i “La Ola”. La primera conta la història d’un jove professor que treballa en un institut situat en un barri conflictiu. Aquest institut es presenta com a símil de la França multiracial on s’enfronten les cultures i les actituds que conformen avui dia la societat francesa. La pel·lícula mostra el fet de que per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor que no cobra bastant. La pel·lícula mostra també com n’és de selectiu el model francès i com funciona el sistema de faltes i expulsions o fins i tot de trasllats de centres per alumnes problemàtics. El control dels alumnes i les relacions que s’estableixen entre els professors i aquests fa que no deixem de seguir l’acció que es desenvolupa constantment en l’aula.

La segona pel·lícula comentada va ser l’alemanya “La Ola”, en aquesta es qüestiona el fet de que pugi tornar a sorgir un règim dictatorial en l’alemanya actual.
Durant les jornades de projectes en un institut de secundària un professor proposa estudiar el tema de l’autocràcia i el funcionament dels règims totalitaris. Ràpidament els alumnes es senten atrets pel fet de formar un moviment social alternatiu, el qual anomenen “La Ola”. La pel·lícula mostra com a través d’un líder carismàtic, en el cas, el professor, uns alumnes s’obsessionen en seguir uns ideals de unitat, d’amistat, de lleialtat, de sacrifici i de confiança portats fins a un extrem perillós, on no s’accepta i fins i tot es persegueix a tot aquell que rebutja la seva ideologia.
La veritat es que vaig veure aquesta història en el moment en que més fort es pronunciava la paraula crisis. S’apuntava com a culpables als bancs i a més s’injectava diner públic a aquests per treure’ls del forat en el que ells mateixos s’havien llançat. Estava indignat amb la democràcia i amb les institucions polítiques supeditades als bancs i les grans empreses. La democràcia no ha estat capaç de garantir la igualtat d’oportunitats i permet que puguin pujar al poder partits amb ideologies neoliberals ultraconservadores i fins i tot feixistes. Bé, doncs vaig sortir del cinema seduït per la proposta ideològica de “La Ola”. Fins i tot m’atreveixo a dir que últimament m’atreu bastant tot el tema de la revolució socialista bolivariana, la qual a vegades ha estat titllada de intencions dictatorials, encapçalada pel carismàtic Hugo Chávez i el seu homòleg Evo Morales a Bolivia. Hem de recordar que Plató en la seva època es va posicionar en contra de la democràcia després de la mort del seu mestre Sòcrates, ja que aquest fou condemnat a mort per un govern corrupte. Per tant, s’ha de vigilar perquè la degeneració de la democràcia ens pot portar fàcilment cap a una dictadura ja sigui de dretes, com d’esquerres.