El passat divendres em vaig veure sorprès per aquesta notícia. La noticia sortia al telenotícies de televisió espanyola al migdia arran de la publicació d’un estudi de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuales i Bisexuales que constata majors taxes d'intolerància i homofòbia entre homes que entre dones.
En la nostra societat encara hi ha un gran rebuig cap aquelles persones que opten per una identitat sexual i afectiva diferent. Sobretot, com mostra la notícia, és en l’escola on molts d’aquests joves sofreixen bulling sexual o vexacions per part dels seus companys.
Després del carrer, el centre educatiu és el segon àmbit més hostil per a un jove no heterosexual. En les aules, gairebé la meitat d'ells declaren violència psíquica per part dels seus companys, i un 7 per cent ha estat agredit per la seva condició sexual. El 'bullying' per motius sexuals existeix i és rellevant, diuen els responsables de la FELGT.
Penso que des de les escoles, ja sigui a través de la nova assignatura per la ciutadania o través de campanyes de conscienciació, els educadors i professors han de vetllar perquè aquests comportaments disminueixin entre els joves. Però és també responsabilitat de les famílies educar pel respecte i la tolerància cap a la identitat sexual de les persones.
El que em sembla encara més sorprenent és que sigui el propi nucli familiar un dels llocs on aquestes persones es senten més rebutjades. Ara ja fa més de tres dècades que la comunitat científica va extreure l'homosexualitat de l'àmbit de la patologia i han passat quinze anys des que ho va fer la pròpia Organització Mundial de la Salut, per tant no puc entendre com fins i tot moltes mares o pares segueixen rebutjant la identitat sexuals dels seus fills i ho consideren com a una anormalitat.
En la nostra societat encara hi ha un gran rebuig cap aquelles persones que opten per una identitat sexual i afectiva diferent. Sobretot, com mostra la notícia, és en l’escola on molts d’aquests joves sofreixen bulling sexual o vexacions per part dels seus companys.
Després del carrer, el centre educatiu és el segon àmbit més hostil per a un jove no heterosexual. En les aules, gairebé la meitat d'ells declaren violència psíquica per part dels seus companys, i un 7 per cent ha estat agredit per la seva condició sexual. El 'bullying' per motius sexuals existeix i és rellevant, diuen els responsables de la FELGT.
Penso que des de les escoles, ja sigui a través de la nova assignatura per la ciutadania o través de campanyes de conscienciació, els educadors i professors han de vetllar perquè aquests comportaments disminueixin entre els joves. Però és també responsabilitat de les famílies educar pel respecte i la tolerància cap a la identitat sexual de les persones.
El que em sembla encara més sorprenent és que sigui el propi nucli familiar un dels llocs on aquestes persones es senten més rebutjades. Ara ja fa més de tres dècades que la comunitat científica va extreure l'homosexualitat de l'àmbit de la patologia i han passat quinze anys des que ho va fer la pròpia Organització Mundial de la Salut, per tant no puc entendre com fins i tot moltes mares o pares segueixen rebutjant la identitat sexuals dels seus fills i ho consideren com a una anormalitat.
Aquesta notícia m'ha recordat el curtmetratge de TREVOR. És la història d'un adolescent que pateix la incomprensió total de la seva família i dels seus companys vers els seus sentiments. És també una bella història sobre la cerca de la identitat sexual, l'amor i la felicitat.
Vos anim a que la vegeu.
Vos anim a que la vegeu.
TREVOR
1 comentari:
Eii Rafel, ja he vist el curt de Trèvor. M'ha semblat molt maco i la veritat és que has donat al clau relacionant-lo amb la notícia anterior, perquè va totalment en la mateixa línia.
M'ha agradat molt l'últim missatge que diu el nen: " he decidido vivir hasta mañana!"
Perquè agonitzar pensant què serem i què farem en un futur? Hem de viure l'avui intensament!
Carpe Diem.
Publica un comentari a l'entrada